Film censorship

with No Comments

La censura no va de res més que de considerar per part dels governants com a simples súbdits als ciutadans del país, i a més a més, com a menors d’edat i que per aquesta raó, cal protegir-los del maligne.
Potser no és gaire conegut però al nostre país encara hi ha pel·licules censurades i que, per tant, no poden ser exhibides.
Tot i que la llei de censura cinematogràfica va ser derogada l’any 1977, hi ha una pel·licula que el Tribunal Supremo no ha permés exhibir. Es tracta d’un documental produit l’any 1980, titulat ROCIO, que va ser segrestat pocs anys despres de la seva estrena. El Tribunal va condemnar al seu autor per un delicte d’injuries perquè la pel·lícula apuntava al capitoste de la brutal represió que va patir el poble de Almonte (Huelva), bressol de les romeries del Rocio, durant el cop d’estat de 1936. L’objectiu del documental era indagar, a través de les romeries, la represió franquista durant la guerra civil. El seu director Fernando Ruiz Vergara era un activista del cinema militant contra la dictadura, que va viure a Portugal fins la seva mort. Aquesta pel·lícula va ser el seu darrer treball cinematogràfic.
És un apasionat treball que aborda el fenomen del Rocio i ho fa des de diferents prespectives: què hi ha de veritat en l’aparició de la Verge, el clasisme de les hermandades rocieras i les vinculacions d’aquestes amb la repressió exercida pels partidais de la sublevació militar al principi de la guerra.
La censura s’ha fet sempre en diverses vessants. Des de talls a les pel·lícules, canvis d’escenes i modificacions de diàlegs, especialment durant el doblatge. Ja Mussolini l’any 1930 va obligar a doblar totes les pel·lícules a l’italià i Franco no havia de ser menys amb la seva Ley de Defensa del Idioma (español) de 1941 que obligava a doblar totes les pel·lícules. Aquesta llei que es va derogar pocs anys després.
La pràctica de la censura ha estat habitual a Espanya, amb o sense dictadures. Durant la II República el ministre de la Governació tenia facultats per prohibir qualsevol pel·lícula que tractés de desnaturalitzar fets històric o que hicieran menoscabo del prestigio de Instituciones o personalidades de nuestra patria. No cal pensar que el franquisme seria prolífic en censurar al cinema i ja l’any 1937 es varen constituir les primeres Juntas de Censura a Sevilla i a La Coruña que amb la llei de premsa de 1938 es converteix en la Junta Superior de Censura.
La pràctica de modificar els diàlegs queda a mans dels grans censors, sempre vinculats a l’església catòlica, que consideraven el cinema com una gran escola de perversió. Mitjançant un infame ministre de Información y Turismo, Gabriel Arias Salgado i la seva Junta Superior de Orientación Cinematogràfica els anys 50 son els de l’època més fosca. D’aquest críptic personatge és la frase de que antes de las normas de orientación, el 90% de los españoles iban al infierno. Ahora solo en 25%.
La censura i el seu llibre d’estil, tenien un punt de gràcia. Així prohibien fer servir expressions com mierda , culo o fins i tot, invertido. Si s’utilitzava la paraula Inquisición, mai es podia afegir española.
Pels censors era molt important que les pel·lícules no justifiquessin determinades accions com el suïcidi, l’avortament i sobre tot, les perversions sexuals ja que l’objectiu era el de no despertar las bajas pasiones del espectador. Potser per això LA GRAN AVENTURA DE TARZAN (1959) on el musculós Gordon Scott sortia despullat, es va qualificar solament per adults per evitar als menors les temptacions homosexuals.
També s’havia d’anar en compte amb les grans estrelles de Hollywood que s’havien significat a favor de la República Espanyola com Bette Davis, Charles Chaplin o Joan Crowford. Les seves pel·licules eren mirades una gran lupa censora.
Amb la llei de premsa de Manuel Fraga l’any 1966 es varen relaxar les normes de censura però encara haurien de passar deu anys per derogar-la definitivament. Avui una certa mena de censura encara existeix però ara son altres raons, que ja comentarem en un altra ocasió.
Cambrils, 13 de maig de 2020

Leave a Reply