The first minisales. The anecdotary

with No Comments

De la primera gran crisi de les sales de cinema, com a resultat de l’arribada del video domèstic, en varen resultar l’aparició dels primers mini-cinemes.

Gran part d’aquesta primera fase de reconversió dels cinemes era la partició de les grans sales en dos de més reduïdes. Unes varen ser partides amb un tall horitzontal, és a dir la platea va quedar com una sala i l’amfiteatre o galliner, com l’altre. També n’hi van haver de partides verticalment. Així, d’una sortien dues sales paral·leles i gairebé idèntiques.

Un empresari de Ponent, llest com ell sol, va decidir fer-se ell mateix la partició vertical.

“Farem aquí al mig una paret de terra al sostre i ràpidament tornarem a obrir” i es va congratular de la seva ràpida decisió. Dit i fet; en un parell de setmanes, temps per rebre un segon projector i noves pantalles, el cinema es va posar de nou en funcionament, duplicant els seus ingressos i mantenint les mateixes despeses que abans de la que semblava, seria la idíl·lica reforma.

Però, ai las! molt ben construïda la paret però no va tenir cap mena de cura en aïllar be el sostre. Així, les pel·lícules en projecció s’escoltaven perfectament a les dues sales amb un guirigall imponent.

Al cap d’uns dies, ja va anunciar que els problemes de so estaven solucionats. Un amic seu llavors li va preguntar que com s’ho havia fet i ell li va respondre: “Només he de tenir una precaució. Si en una sala faig lo Patton, a l’altre no puc fer lo Lago Azul

Pocs mesos després el cinema va tancar!

Bon dijous malgrat el més calent encara és a l’aigüera.

Cambrils, 16 d’abril de 2020

Leave a Reply