May the pattern of cinema enlighten us! Anecdotes.

with No Comments

Potser és poc conegut però la cinematografia també té el seu patró. Sant Joan Bosco i comparteix patronatge amb els mags i els il·lusionistes.
Sant Joan Bosco, conegut com Dom Bosco, era un eclesiàstic piemontès fundador de la congregació salesiana i de la de les filles de Maria Auxiliadora.
És curiosament, un patró molt nou. De fet no va ser fins setembre de 1994, coincidint amb el centenari de la invenció del cinema que la Santa Seu va proposar nomenar un patró per aquest noble art. Qui no diu també que va ser per la històrica confrontació del cine amb la televisió, que ja des de 1957, aquest medi tenia la seva pròpia patrona amb Santa Clara d’Assis.
Com tot el que envolta al cinema, calien les discussions habituals entre els responsables d’aquesta elecció. Que si Sant Francesc d’Assis, que si Sant Maximilià Kolbe i clar, si Sant Joan Bosco.
Tots tres tenien mèrits per aconseguir-ho.
Sant Francesc d’Assis és un personatge que ha estat font d’inspiració de guionistes, directors i present a moltes pel·lícules. El frare polonès Sant Maximilià Kolbe – assassinat al camp de concentració d’Auschwitz – va deixar escrit que La premsa, la radio, el cinema i qualsevol altre invent posterior han d’estar orientats a il·luminar les ments i fer reviure els cors. Potser no se’l va escollir com a patró perquè en massa casos no se segueix aquest consell. Finalment Sant Joan Bosco va ser l’escollit perquè en la seva tasca docent va utilitzar com a eina el teatre, la premsa i la lectura . Tanmateix els salesians sempre han estat uns grans promotors de la cultura a través del cinema.
D’aquesta manera, el 31 de gener – el dia que li pertoca en el santoral – va començar a ser el dia de festa per a tots els que ens dediquem això de treballar en el cinema. També per això, els premis Goya se celebren a les proximitats d’aquesta celebrada data.
Així, una de les primeres reivindicacions de les persones que treballen en aquesta industria va ser que aquest dia tingués la consideració de festiu a tots els efectes. Pocs anys després, per raons no gaire clares, el dia de festa, que no del santoral, es va traslladar al 31 de desembre.
El Gremi de cinemes – la patronal catalana del sector molt conscient de que el que no mata engreixa o sinó, ajuda a créixer – de seguida va adquirir una imatge del nou sant patró i el va col·locar presidint la sala principal del gremi on de sempre, hi va haver una immensa i preciosa taula de reunions, que va anar rolant de seu en seu. M’agradaria saber que encara es conserva.
Una de les més actives sessions que Dom Bosco presidia en aquesta taula eren les que cada any es repetien en motiu de la negociació del conveni col·lectiu de les sales de cine. Llavors la part sindical més posturera exigia, i la patronal acceptava amb ridícula complaença, que la talla del sant estigues d’espatlles a la taula. Així es va fer, al menys mentre jo vaig assistir-hi.
Quin greu error, avui la situació de tots els que treballem en els cinemes no estem en la millor posició. Potser el sant, al no veure’ns la cara, no va intercedir el suficient per tots nosaltres. Ara ja es massa tard.
Cambrils, 3 de maig de 2020

Leave a Reply