Goya, Gaudí, Donatello, Cesar, Magritte, Sophia o Bodil

with No hi ha comentaris

Avui les acadèmies de cinema tenen un pes important dins les estructures de la industria audiovisual de cada país. Poc a poc, han anat agafant importància gràcies als premis que convoquen per reconèixer les seves millors pel·lícules. Però fixem-nos en els noms escollits a cada país. Gairebé cap porta el nom de cineastes.

És ja popular el perquè els Oscar es diuen d’aquesta manera “s’assembla al meu oncle Oscar” va dir una treballadora de l’acadèmia americana i sense més discussions així va quedar, probablement gràcies a que els americans es compliquen poc amb coses que no els reporten beneficis.

Al contrari, a Europa tot és una mica més sofisticat i a Espanya més encara. Per arribar a posar Goya als premis de l’Acadèmia del Cine de España varen caldre llargues i improductives trobades.

Es veu que la decisió de fundar la pròpia Acadèmia i també la fer la convocatòria dels premis va portar a moltes discussions. Posar-hi nom no havia de ser tampoc una tasca fàcil. Després de valorar-ne diversos, anaven caient una darrer l’altre. Buñuel, una de les primeres opcions, perquè era un personatge massa recent. Lumière perquè es decantava massa cap a França. Una proposta que semblava que podia reeixir va ser la d’anomenar-los premis Soles – potser perquè aquest és un país que hauríem de viure millor del favor d’aquest astre – malgrat que el nom no feia referencia a ningú. Finalment també va decaure i va ser llavors quan entrar a la carrera el nom de Goya.

Un cop decidit calia novament discutir – la gran virtut nacional – el perquè d’aquest nom i com justificar-lo. Algú amb una mica de seny i coneixement, va donar la clau amb tres poderoses raons: Ser un artista mundialment reconegut. Considerar que tenia un concepte pictòric proper al cine i, sobre tot, perquè part de la seva obra tenia tractaments seqüencials. Era ben cert.

Altres acadèmies, abans i després, també han vinculat el nom dels seus premis a l’art. Així la catalana té els seus Gaudí o la italiana els David de Donatello, Bèlgica els Magritte en homenatge al cèlebre pintor surrealista René Magritte – autor de la famosa pintura que il·lustra aquest escrit – o Portugal els Sophia, en record de la seva poetessa nacional Sophia de Mello Breyner Andersen.

Un cas especial són els premis Robert que s’atorguen a Dinamarca per la seva acadèmia però l’associació danesa de crítics n’atorga uns dels més antics d’Europa, que s’anomenen premis Bodil, en reconeixement a dues de les seves grans actrius: Bodil Kjer, que segur recordarem com una de les dues germanes en El festí de Babette i Bodil Ipsen, també directora i guanyadora d’una Palme d’Or al Festival de Cannes de 1946.

Deixem per un altre ocasió els premis francesos Cesar i els alemanys Lola. Els més importants a Europa i que també tenen la seva història.

Bon divendres i gaudiu d’un bon cap de setmana, que els que cuideu menors de fins a 14 anys, ja podreu sortir ja passejar!

Cambrils, 24 d’abril 2020

Leave a Reply